verí

El verí del ventre de ma mare que va ferme dona en un mòn d'homes.

Trenca en sutiletza les llavors i arrels per les que el cor bateja día i nit sense voler.

En la foscor de la nit me sents cridar-le a la lluna "vine i acaba en aquest dolor, que la pluja m`ha trencat l'ànima i no puc fer res per a llevarme els mal somnis"

No vaig trobar llum a l'altre costat, ni una veu ni senyal, però les ferides van deixar un riu vermell a canvi de neu a les meues galtes i vaig saber que l'acabar estiguí prop.